|
|
Implicació |
|
|
|
dimarts, 25 de setembre de 2007 17:43 |
|
Algú té al cap l'equip que va fer el Girona fa un parell de temporades? Sí, el del "pelotazo" Akasvayu: Raül López, Fran Vázquez, Germán Gabriel, Dueñas, etc... Edu Torres a la banqueta... Amb quina paraula el definiríeu? Molts coincidireu amb mi que l'estiu en què va irrompre el fenomen Akasvayu va ser dels més il·lusionants que es recorden a nivell de qui es consideri seguidor del bàsquet professional gironí. Fins i tot gent no habitual a Fontajau va córrer a fer-se el carnet de soci per assegurar-se un lloc per veure tanta estrelleta junta. Tornem, però, a la paraula que podria definir aquell equip. En la meva modesta opinió, als jugadors que composaven aquell equip podríem qualificar-los de moltes maneres però mai d'implicats. De manera individual podríem trobar alguna excepció però tinc el convenciment que els principals actors, els que havien de marcar la diferència, van tenir com a única implicació el discutible sacrifici de complir amb el mínim professionalment exigible i punt; ni un gest de més, ni una complicitat amb el públic, ni una atenció per la premsa local... fins al punt, alguns, de sortir a l'acte de presentació oficial de l'equip amb les mans a la butxaca. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
El gest que marca la diferència |
|
|
|
dimarts, 03 de abril de 2007 17:20 |
|
Flexió a les cames, aixecar-se amunt, estirar el braç, domesticar la força amb un toc de canell i finalment deixar el canell ben mort en la direcció de la pilota... a mi em sembla el gest més maco del bàsquet, el més estètic; una opinió com una altra, direu. Si hi afegeixo que, a més, em sembla el gest més important de tot el joc potser algú pensarà que exagero. Jo tinc molt clar que com a moviment que es pot entrenar (és a dir, que sempre és millorable) és el més important de llarg. Intentaré convèncer els escèptics: El primer argument és baratíssim: com es guanyen partits? Fent més punts que l?altre. Per fer més punts que algú evidentment en algun moment haurem de tirar. Valdrà la pena, doncs, anar per feina i fer aquests tirs tan bé com puguem, que tot el que sigui tirar i creuar els dits a veure si entra és una mica trist. I aquí enllacem amb un altre argument de pes: probabilitats. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
T'agrada el bàsquet?(capítol I) |
|
|
|
dilluns, 22 de gener de 2007 17:38 |
|
Durant tot aquest any passat has pogut veure aquell anunci de televisió on al final se't preguntava "t'agrada conduir?", tot volent dir: "amb aquest BMW ja veuràs que ben parit que és això de fotre-li gas al cotxe". llavors la pregunta que et faig és "t'agrada el bàsquet"? i t'ho dic a tu que de vegades no saps ben bé perquè has començat a jugar a bàsquet i ja fa temps que només vas a entrenament per inèrcia (s'ha de fer esport, diuen) o perquè ho diuen els pares o perquè el/la colega hi juga i li fas companyia. i, és clar, quan toca aprendre alguna cosa nova o senzillament hi ha una dificultat en el que se't proposa de fer a l'entrenament immediatament penses que a tu t'és igual. I per tant no importa fallar un tir a cistella, no importa perdre la pilota, no importa que no defensis, no importa que em passegi per la pista. Ei! però sobretot que l'entrenador no ratlli massa! això sí que no!... a tu no t'agrada prou el bàsquet. ei! ho podem millorar. D'entrada jugar a bàsquet hauria de ser un plaer. Vull dir: algú vol fer-ho per avorriment? Estem aquí per divertir-nos. |
|
Llegiu-ne més...
|
|
|
|
|
|